El torrent

Que no ploris no vol dir res,    

també s’eixuguen els torrents

i sempre, entre pluja i pluja, 

guarden l’empremta de l’aigua.

                                                                                       Jardins d’hivern

Eròtiques i despentinades

El BES

Perquè m’has somrigut, t’ha despullat

el cel melangiós d’aquesta tarda,

i els teus llavis, hàbilment, s’han perdut

dins els meus ulls.

                                  Perquè m’has somrigut

és que t’he pres, quan sense saber-ho,

et donaves obrint subtils ferides

al bes, acariciant-me el silenci,

mendicant, destre, fins que t’acollís.

 

Del llibre Els oracles del silenci

 

eròtiques i despentinades

Publicada a l’antologia Eròtiques i despentinades

 

L’hort

 

Teníem un hortet vora el riu

com un jardí, amb una pica d’aigua

voltada de menta.

 

Teníem tot el temps de la tarda

dins d’un càntir, que ens guaitava amb ulls d’aigua

entre els pollancres.

 

Teníem l’ànima de les flors

sobre la pell, com el vestit nou

d’un dia de festa.

Jardins d’hivern

Poema visual de Montserrat Butxaca i Bernadette

Mural dins el Festival de Poesia Vila de Gironella. Autora: Bernadette 

 

 

EXILI

S’han alçat, murs encesos, ran de nit.

Encerclats en la foscor ens cremen somnis

i veus; fins i tot, les llàgrimes cremen,

ens corroeixen galtes i paisatges,

i l’enyorança esdevé un esvoranc

profund on s’estimba vers i besada.

 

Però també s’han encès els vermells,

fins a bleir la torxa de la por.

Som clam viu de la ferida que sagna,

i persistim, ignífugs en la flama

i en cada tros de mur roent que cau

a l’abisme cauteritzant la nafra.

 

Descalços, des de pobles i ciutats,

marxaran a l’exili els nostres peus,

però deixarem el cor esbocinat

en llavors, per tots els racons i als marges

dels camins. Es faran tan evidents

els senders quan neixin les flors, que mai

ningú gosarà dir que no hi vam ser.

shapeimage_1

Shapeimage_1

Pensaments i Paraules “Sense murs”

 

Salinització

A Celestí Mujal, mestre en l’art de la salinització.

INSOMNI

Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l’enyor.

I l’insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d’un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l’oblit. …Goteges
pels porus, lletra a lletra.
Et salinitzes.

Lookfordiagnosi

Font: Lookfordiagnosi

Dol de paraules

DOL DE PARAULES

L’oracle enmudit degota silencis
d’hores cansades, de rancis enyors,
gesta buidors de futurs esventrats
predits des de la invidència del cor.
Planen voraços els corbs sobre l’ombra
abatuda i suculenta dels somnis
morts, revelats en secret al poema.
Avui, totes les finestres són closes
com abraçades, escanyant sis anys
de dol, llarguíssims, retuts al poeta.
Demà, serem lladres de porta oberta,
fidels bandolers de mots, clandestins
captaires d’amors, deserts infinits
a qui sobrarà, inexorablement,
tot el temps no viscut fora la casa
abans saquejada de les paraules.
Del poemari
Els oracles del silenci

Amb aquest poema batejo el blog i l’enceto. Els oracles del silenci són els versos que parlen i s’obren camí des del meu jo poètic i pretenen veure la llum de la teva mirada en un altre silenci. Comparteix-les, reinterpreta-les, habita-les o oblida-les …transita-les com tu vulguis.

 

descarga

Jardins d’hivern

Jardins d’hivern és un poemari en què la paraula transgredeix el límit de la imatge, fins a una perspectiva que podríem definir, gairebé, de pictòrica. La reflexió poètica neix d’una quotidianitat real, emocional o onírica, i creix fins a bussejar en la fertilitat exuberant i la riquesa cromàtica d’un paisatge de tardor-hivern. El color és la clau simbòlica que obre el pany de la mirada al jo poètic, i permet a la mirada transitar per un espai intemporal. Refugi personal, on la memòria esdevé aresta punyent i la paraula salva la veu que sagna, en la desolació de l’absència, com una penyora de llum en la foscor. Jardins d’hivern és un tribut a la terra que ens vertebra i ens identifica amb l’origen, una aposta de vida honesta, contra l’oblit.

A tu, home-bosc, viu per tot.

A tu, home-bosc, viu per tot.