Premi Mallorca de Creació Literària 2022
Poema
Presentació d’Amfíbia a La Sala (Puig-reig)
Eròtiques i despentinades
El BES
Perquè m’has somrigut, t’ha despullat
el cel melangiós d’aquesta tarda,
i els teus llavis, hàbilment, s’han perdut
dins els meus ulls.
Perquè m’has somrigut
és que t’he pres, quan sense saber-ho,
et donaves obrint subtils ferides
al bes, acariciant-me el silenci,
mendicant, destre, fins que t’acollís.
Del llibre Els oracles del silenci
Publicada a l’antologia Eròtiques i despentinades
L’hort
Teníem un hortet vora el riu
com un jardí, amb una pica d’aigua
voltada de menta.
Teníem tot el temps de la tarda
dins d’un càntir, que ens guaitava amb ulls d’aigua
entre els pollancres.
Teníem l’ànima de les flors
sobre la pell, com el vestit nou
d’un dia de festa.
EXILI
S’han alçat, murs encesos, ran de nit.
Encerclats en la foscor ens cremen somnis
i veus; fins i tot, les llàgrimes cremen,
ens corroeixen galtes i paisatges,
i l’enyorança esdevé un esvoranc
profund on s’estimba vers i besada.
Però també s’han encès els vermells,
fins a bleir la torxa de la por.
Som clam viu de la ferida que sagna,
i persistim, ignífugs en la flama
i en cada tros de mur roent que cau
a l’abisme cauteritzant la nafra.
Descalços, des de pobles i ciutats,
marxaran a l’exili els nostres peus,
però deixarem el cor esbocinat
en llavors, per tots els racons i als marges
dels camins. Es faran tan evidents
els senders quan neixin les flors, que mai
ningú gosarà dir que no hi vam ser.
Pensaments i Paraules “Sense murs”
Salinització
A Celestí Mujal, mestre en l’art de la salinització.
INSOMNI
Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l’enyor.
I l’insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d’un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l’oblit. …Goteges
pels porus, lletra a lletra.
Et salinitzes.
Dol de paraules
DOL DE PARAULES
L’oracle enmudit degota silencis
d’hores cansades, de rancis enyors,
gesta buidors de futurs esventrats
predits des de la invidència del cor.
Planen voraços els corbs sobre l’ombra
abatuda i suculenta dels somnis
morts, revelats en secret al poema.
Avui, totes les finestres són closes
com abraçades, escanyant sis anys
de dol, llarguíssims, retuts al poeta.
Demà, serem lladres de porta oberta,
fidels bandolers de mots, clandestins
captaires d’amors, deserts infinits
a qui sobrarà, inexorablement,
tot el temps no viscut fora la casa
abans saquejada de les paraules.
Del poemari
Els oracles del silenci
Amb aquest poema batejo el blog i l’enceto. Els oracles del silenci són els versos que parlen i s’obren camí des del meu jo poètic i pretenen veure la llum de la teva mirada en un altre silenci. Comparteix-les, reinterpreta-les, habita-les o oblida-les …transita-les com tu vulguis.